MANEJO DE LA LEYES DE TRANSFORMACIÓN DE LORENTZ-EINSTEIN


 
 
 
ENUNCIAT

Solució

(3-5 p. 97) Un esdeveniment ocorre en x’ = 60 m, t’ = 8·10-8 s en un sistema K’(y’ = 0, z’ = 0). El sistema K’ té una velocitat 3c/5 segons l’eix de les x respecte d’un sistema K. Els orígens de K i K’ coincideixen per a t = 0, t’ = 0. Quines són les coordenades espai temps de l’esdeveniment en K?

(3-6 p. 97) Les coordenades espai temps de dos esdeveniments mesurades en un sistema K són les següents: 

Esdeveniment 1:  x1 = xo, t1 = xo/c     (y1 = 0, z1 = 0)

Esdeveniment 2:  x2 = 2xo, t2 = xo/2c  (y2 = 0, z2 = 0)

(a) Hi ha cap sistema on aquests esdeveniments ocorren en el mateix instant. Trobeu la velocitat d’aquest sistema respecte de K.

(b) Quin és el valor de t per al qual tots dos esdeveniments ocorren en el nou sistema de referència?

(3-7 p. 97) El sistema K’ té una velocitat v = 3c/5 relativa a K. S’ajusten els rellotges de tal forma que t = t’ = 0 per a x = x’ = 0.  

(a) Un esdeveniment ocorre en K per a t = 2·10-7 s en un punt per al qual x = 50 m.  En quin instant ocorre l’esdeveniment en K’? 

(b) Si un segon esdeveniment ocorre en (10 m, 3·10-7 s) en K, quin és l’interval de temps entre els dos esdeveniments mesurat en K’?

(4-1 p. 137) Dos esdeveniments ocorren en el mateix lloc en un determinat sistema de referència i es troben separats per un interval de temps de 4 s. Quina és la separació espacial entre aquests dos esdeveniments en un sistema inercial on els esdeveniments es troben separats per un interval de temps de 6 s?

(4-2 p. 137) Dos esdeveniments ocorren en el mateix instant en un sistema K i estan separats per una distància d’1 km segons le’ix X. Quina és la diferència de temps entre aquests dos esdeveniments mesurada en un sistema K’ que es mou a velocitat constant segons X i en quin la separació espacial resulta ser de 2 km en mesurar-la?

(4-3, p. 137) Un observador no té una visió completa d’allò que ocorre en tots els punts d’un sistema de referència en un instant donat; només coneix el que succeeix en aqueix instant en el punt on es troba. Suposem que una barra homogènia d’un metre de longitud dirigida segons la direcció x es mou segons l’eix de les x amb una velocitat 0,8c, el centre de gravetat de la qual passa per l’origen en t = 0. Suposem que un observador està situat en el punt x = 0, y = 1 m.

(a) En quin punt del sistema de referència de l’observador es troben els punts extrems de la barra en t = 0?

(b) Quan veu l’observador que el punt mitjà de la barra passa per l’origen?

(c) A on aparenten estar els extrems en aquest instant?

(5-1, p. 182) Considerem tres galàxies A, B i C. Un observador situat en A mesura les velocitats de C i B i troba que s’estan movent en direccions oposades i cada una d’elles amb una velocitat de 0,7c relativa a ell. Per tant, d’acord amb les mesures en el seu sistema la distància entre elles augmenta a la velocitat 1,4c.

(a) Quina és la velocitat d’A observada en B?

(b) Quina és la velocitat de C observada en B?

(5-2, p. 182) Un messó Ko en reòs es desintegra per a crear un messó p+ i un messó p- , cada un dls quals té una velocitat de 0,85c. En desintegrar-se un messó Ko que marxa a una velocitat de 0,9c,

(a) Quina és la màxima velocitat que poden assolit cada un dels messons p?

(b) Quina és la velocitat mínima?

(5-3, p. 183) Considerem dos sistemes de referència, K i K’, que es mouen a una velocitat V (<c) un respecte de l’altre i segons l’eix x.

(a) Si determinat objecte es mou amb una velocitat u (u<c) respecte de K i una velocitat u’ respecte de K’, utilitzeu les equacions de composició de velocitats (tridimensionals) per a demostrar que u’<c.

(b) Si u = c, demostreu que u’ = c.

(c) Si V=3c/4, i u’ té les components u’x= -2c, u’y=u’z=0, demostreu que les components de u són ux=5c/2, uy=uz=0.

(5-4, p. 183) Dos neutrons, A i B, s’apropen entre ells al llarg d’una línia recta. Cada un té una velocitat constant βc mesurada al laboratori. Demostreu que l’energia total del neutró B observada en el sistema en repòs del neutró A ve donada per

on M és la massa del neutró

(5-6, p. 183) Les mesures fetes en dos sistemes, K i K’, estan relacionades per les transformades de Lorentz Einstein usuals, amb V=0,6c. En t’ = 10-7 s, una partícula ix del punt x’ = 10 m amb una velocitat constant u’ igual a –c/3. Passa de cop i volta al repòs en l’instant t’ = 3·10-7 s (totes les mesures fetes en K’). Trobeu, mesurades en K:

(a) La velocitat de la partícula durant el recorregut.

(b) La distància recorreguda.

(5-8 p. 184) Considerem dos sistemes de referència inercials, K i K’, relacionats de la manera usual.

(a) En t = 0 un fotó ix de K i marxa en una direcció que forma un angle de 45o amb l’eix de les X. Quin angle forma la trajectòria d’aquest amb l’eix de les X’ en K’?

(b) Repetiu l’apartat anterior per al cas d’un cos de massa m que es mou en K amb una velocitat u.

Una vareta que roman en repòs en K forma un angle de 45o amb l’eix de les X. Quin angle forma amb l’eix de les X’?
 
     
 

Los enunciados de todos los problemas proceden del libro de A.P. French, Relatividad especial (Reverté; Barcelona)